Retrat amb lletres!

I finalment, us deixo amb la meva firma, però una mica diferent! És un retrat fet amb les lletres del meu nom i cognom, aviam si les trobeu totes!

En pròximes entrades especificaré molt més sobre cada recurs que hem utilitzar i les múltiples opciones que té la tecnologia pel que fa a les imatges!

Juguem amb l'Inkscape!

Després d'utilitzar molt el Photoshop, ara passem a utilitzar un altre programa que es diu Inkscape.

Amb aquest podem crear diferents formes geomètriques. Una característica d'aquesta eina és que podem corbar les línies que facem.

Hem fet una activitat que ens pot servir quan siguem mestres per fer amb els nostres alumnes. Es tracta de fer una forma qualsevol, i passar-la a un company per veure què hi veu ell (la pot girar, voltejar i afegir tots els elements que vulgui sense modificar la forma original).

A més, també vam construir unes imatges amb tot formes geomètriques. Nosaltres vam crear un Mickey Mouse i una casa amb un arbre.

Aquí us deixo les imatges:

Els llops del Carib, l'Stop Motion

Després de tantes i tantes imatges... ve un vídeo, més ben dit, un Stop Motion!

En aquesta feina hem hagut de crear una mini història mitjançant unes imatges que ens va proporcionar la professora. Eren imatges de dos llops molt expressius i érem nosaltres que havíem de donar-li un sentit (un escenari i una acció). En el nostre cas, el nostre grup vam decidir que es situarien a la platja, ja que al bosc era molt comú, i que es barallarien per un frisbie. I així va quedar el resultat final:

I si anem al museu?

Després de mirar un catàleg d'obres exposades en un museu... hem creat les nostres pròpies obres d'art!

Amb tres obres d'art diferents vam haver de crear la nostra pròpia obra. Jo, juntament amb la Clàudia i la Laia en vam crear dues: Crazy Childhood i Sòcrates

Seguim amb més imatges!

Seguint amb el mateix programa d'edició d'imatges, ara es tracta d'una tasca totalment diferent. Ara hem aplicat els coneixements de retallar, aferrar, transofrmar, moure...

Hem creat un retrat d'una persona amb els estris més destacats i identificatius del seu ofici. En el meu cas, juntament amb la Laia, la meva parella de treball, vam crear una cuinera, la cuinera Bamba!

Aquí us deixo una imatge d'ella:

A més a més, sabeu que és el Tuxpaint? És una molt bona eina per treballar amb els nens d'educació infantil i primària. És un programa que fomenta la creativitat i imaginació dels alumnes. 

Un apartat d'aquest programa és la dels segells, hi ha una sèrie d'"stamps" amb els quals es pot muntar o complementar l'obra d'art que realitza l'alumne. El Tuxpaint porta una sèrie d'"stamps" incorporats però es poden afegir totes les formes i imatges que es vulguin.

En el nostre cas, entre tota la classe, vam descompondre la imatge del retrat dels oficis en els diferents estris i, amb tots els stamps, vam crear un altre retrat. El voleu veure?

Imatges digitals

Sabeu utilitzar el Photoshop? Jo, fins ara, no en sabia. En un primer moment sembla molt complicat, però si ens hi posem podem arribar a fer grans coses.

És cert que de moment només sé fer els procediments més bàsics, però, dins el que hi queb ja em sé defensar una mica: canviar la resolució, el mode de color, retallar, fer capes, ajuntar, intercalar imatges...

Amb una mateixa imatge vam realitzar dues activitats:

Primer de tot us penjaré una mateixa imatge en diferents modes de color: en escala de grisos, RGB i CYMK.

A més a més, no diuen que la bellesa es mesura amb la simetria de la cara? Doncs ho vam comprovar! I, o aquesta fórmula no és certa o jo no sóc molt bella... Comproveu-ho vosaltres mateixos! Només heu de seleccionar la meitat de la cara i voltejar-la horitzontalment una vegada l'hageu col·locat a l'altre costat.

Icones i senyals

El pròxim tema a tractar són les icones i les senyals! D’entrada, sembla un tema bastant allunyat de la realitat dels nens, no? No necessiten saber interpretar les senyals de tràfic perquè no condueixen; a més a més, sempre van guiats per algú altre i, per tant, tampoc necessiten saber què volen dir les senyals que es troben pel carrer; com que no saben llegir tampoc són ells qui inspecciona com funciona un producte, són els pares i mares que li expliquen; així, per què els hem d’introduir en el món de les senyals i els icones?

És una qüestió bastant bàsica, estem creant nens capacitats per obeir o per ser crítics i ser ells mateixos? Des del meu punt de vista, prefereixo educar els nens seguint la segona opció. D’aquesta forma, en la mesura que sigui possible, hem de formar els nens perquè puguin ser autònoms. Si els apropem al món de les senyals i icones de la vida quotidiana i a relacionar-los, serà un gran pas! No estic parlant pas que quan vegin una senyal de tràfic sàpiguen què simbolitza, simplement fixem-nos amb molts jocs en els quals apareixen icones com aquests:

Els nens veuran que aquell joc és de dibuixar o bé d’escoltar; sabran que la fletxa simbolitza passar endavant (o enrere, depenent de la situació), entre altres coses.

 I és que veiem icones i senyals per tot arreu al llarg de la nostra vida quotidiana. Veiem, per exemple, quan estem amb l’ordinador, tot el que ens guia són icones (de l’inici, del document, de l’explorador...); quan estem dins la cuina fent el menjar, per saber quin foc hem d’encendre; quan posem la rentadora i hem de decidir quin programa, graus i temps; quan anem al metro i hem de saber cap on anar...

Llavors, que més bé que preparar els futurs adults per a una vida plena d’icones? Els nens tenen una gran capacitat que hem de saber estimular, i per això hem d’aconseguir un terme mitjà entre deixar-los que aprenguin sols i donar-los tot fet, han d’aprendre de forma autònoma però amb la nostra ajuda sempre al costat. És per això que al principi hem d’ensenyar-los a relacionar allò que veuen amb el significat, però seran ells qui li adoptaran les connexions que ho uneixin. I què més millor per introduir-los en aquest món que un conte? Si nosaltres els contem un conte i al mateix temps ells van veient les senyals, ho relacionaran.

Per altra banda, des del punt de vista del professor i professora que han d’ensenyar això, han de tenir el tema molt ben interioritzat i s’han d’intentar posar en el paper del que suposa per als més petits. Per això, el fet de realitzar un conte única i exclusivament amb senyal de tràfic és interessant pel fet que resulta molt menys fàcil que no pas amb icones informàtiques de qualsevol tipus. D’aquesta forma hem d’arribar a assimilar conceptes, establir similituds...

Per acabar, tot i que és l’apartat que menys m’agrada, hem de fer referència a l’avaluació. No diuen que com més s’aprèn és practicant? Doncs sí, com aprendrem a avaluar si no és avaluant? Per això, és una tasca molt important i necessària encara que no ens agradi. Personalment, és el que menys m’agrada i, sobretot, en tasques com els contes en els quals la valoració és molt subjectiva. Cada conte destaca per una qualitat diferent i per això, tot i que sí que és cert que n’hi ha de millor i de pitjors, és molt difícil posar un número a aquella tasca.

Finalment, aquí us deixo un exemple del conte:

El tresor que va ajudar els nens from Laia Arimany

L'autoretrat en educació infantil i primària

El Paint és una eina molt potent en el camp de l’educació dels més petits ja que és molt senzilla i, per tant, fàcil d’utilitzar per a persones amb pocs coneixements sobre el tema. Com exposaré més endavant, hi ha recursos amb un ventall molt més elevat d’oportunitats i amb el qual es poden realitzar moltes més manipulacions. Tot i això, aquests, com per exemple el Photoshop, però no són gratuïts ni oberts per tothom, a diferència del Paint, i són molt més difícils de manejar. Amb programes com aquest es potencia la creativitat del nen i nena. Personalment, quan era petita, com que sempre havíem dibuixat i pintat sobre un paper, m’il·lusionava el fet de poder pintar a una pantalla d’ordinador i em semblava increïble, fet que feia augmentar la motivació. Tot i que no és fàcil mantenir el pols amb el mouse de l’ordinador i els dibuixos no queden tan bé com esperàvem, no és problema, perquè no volem que d’allà en surti una obra d’art perfecte, sinó que els alumnes experimentin, aprenguin, creïn i, alhora, es diverteixin.

A més a més, mitjançant l’activitat de creació dels Avatars, he tingut a l’abast moltes pàgines on-line per fer-ho. És una activitat que fa molta gràcia als nens, ja que es veuen a ells mateixos però amb personatges característics i exemplars per a ells com pot ser en Pocoyó. A més de diversió, aquesta suposa un esforç d’introspecció personal i visió d’un mateix. Per una persona adulta pot semblar fàcil haver de retratar-se a un mateix perquè ja ens comencem a conèixer. Tot i així, sempre se’ns presenten dubtes: tinc els cabells més llisos o una mica més ondulats? Porto més sovint falda o pantalons? I les pestanyes, llargues o curtes?

Quan ens aturem a pensar, si als adults ja se’ns presenten dubtes, com deu ser per un nen? Els nens gairebé no es coneixen a ells mateixos, per això penso que és important que es potenciïn activitats d’aquest tipus en les quals els infants s’hagin de preguntar sobre ells mateixos i retratar. Però també es fomenta la coneixença dels demés, quan, per exemple, el company del costat et demana com és. També, una altra activitat per fomentar la coneixença entre els companys és la de fer parelles entre els alumnes de la classe i els autoretrats o avatars que ha creat cada un d’ells.

En aquesta darrera activitat, te’n adones de molts detalls dels companys i companyes de classe que no t’havies fixat fins aleshores. Aquelles persones que més coneixes són las que veus de seguida, perquè coneixes els seus trets més característics. Pel contrari, aquelles persones de la classe amb les quals no hi has tingut una gran relació són amb les quals es tenen més problemes a l’hora de relacionar-les amb el seu avatar. Una alternativa a aquesta activitat és la de fer parelles amb persones, que no coneixem, i el seu autoretrat. Aquesta però, podria ser adient tant a Educació Infantil com a Educació Primària, sempre i quan els autoretrats siguin fàcilment identificables amb la persona: no siguin abstractes, no sigui un esbós, i siguin semblants a la fotografia que se’ls aportarà d’aquella persona (sobretot en el cas d’Infantil, ja que són molt petits).

En canvi, el cas de fer parelles amb els autoretrats dels companys de classe, seria una activitat més adient per Primària perquè els autoretrats que puguin fer els nens d’infantil no seran fàcils de relacionar amb ells. Dic això perquè els dibuixos de nens de tres a cinc anys no són prou exactes ni elaborats per a poder-los identificar amb una persona, això en el cas que els dibuixos siguin a mà. Una altra raó per donar suport a la meva justificació és el fet de si es fa utilitzant la tecnologia amb programes com el Paint. Nens d’aquesta edat no són capaços de fer un dibuix d’ells mateixos amb el pols del mouse; simplement dibuixaran una persona i algun tret característic comú, per exemple, el color dels cabells o simplement si són llargs o curts.

Per acabar i concloure, us deixo alguns enllaços amb els quals es poden crear avatars online:

A més a més, us adjunto altres recursos interessants relacionats amb el tema:

• Un vídeo en el qual es presenten autoretrats fets per nens de 4 anys: 

• Un vídeo útil per introduir l'autoretrat als nens i, a més a més, aprofitar per introduir-los alguns dels personatges més importants del món de l'art.

• Finalment, un conte molt interessant per als més petits per introduir-los en el món de l'autorretrar: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46233

Justificació del meu disseny!

A continuació, us explicaré el perquè de la imatge del meu bloc.

El que crec que és més important és justificar el perquè del color, ja que és el que més et queda o, per dir-ho d'una altra forma, el que més entra pels ulls.

El color blau turquesa em transmet tranquil·litat, que és el que vull que sentin els meus lectors quan estiguin visitant el meu blog. El darrer que vull que sentin és agressió, estrès o pressió, sinó tot al contrari, vull que el meu blog transmeti llibertat, obertura i transparència, motiu pel qual els colors que hi apareixen són colors clars, inclús blanc en alguns detalls. La meva intenció és que formi part dels moments lliures dels lectors i que es dediquen a ells mateixos.

També, com que es tracta d'un recurs en el qual la lectura és molt important, he optat per un color fluix i no un color fort i molt viu que dificulti aquest aspecte, ja que a vegades quan es tracta d'un color molt agressiu es fa quasi impossible la lectura.

Hem d'anar amb compte a no atabalar amb un mateix color. Per aquest motiu, tot i que en un primer moment ho vaig provar, la lletra és negre i no de color blau fosc. Els títols, en canvi, sí que són blaus o d'un color diferent, perquè trobo adient que hi hagi una clara diferència entre el que són els títols i el que ve a ser el cos del text.

A més a més, per establir jerarquies d'importància entre els diferents aspectes o, fins i tot, paraules o per donar més èmfasi en unes i no pas en les altres, és important utilitzar recursos com la negreta o el canvi de color, com podreu veure en les meves entrades.

A continuació us deixo uns mals exemples de combinacions de colors que no són pas adequats:

Font: Campus Virtual UB - Encarna Beltran

Així, s'ha d'anar molt amb compte amb aquest tema que sigui un text que et cridi, que faci ganes llegir-lo i no pas mandra.

Per això també serà important ser conscients de quin tipus de lletra elegim.

En el meu cas, he trobat adient elegir una lletra més aviat rodona i sense gaires detalls, per tant, una lletra senzilla que no col·lapsi molt el text, ja que si no no entra tant per la vista. A més, tot i que no sé exactament un motiu "científic", per dir-ho d'alguna forma, com que és un tema que està parlant de recursos i aprenentatges per complementar l'educació dels més petits, m'ha semblat més adequada aquest tipus de lletra i no pas una lletra tan formal com vindria a ser la "Times new roman".

Pel que fa al tipus de lletra del títol, he escollit aquesta per donar un toc d'informalitat i infantesa al meu blog. Es tracta de donar un toc d'alegria i intentar eliminar l'excessiva monotonia o serietat, pel meu gust.

Si ens posem a parlar de la plantilla, caldria dir que a simple vista ja es veu a quin apartat dono més importància. En un primer moment la plantilla tenia dues columnes (a les dues bandes) però vaig pensar que pel tipus d'estructura i d'informació el més important eren les entrades i el que s'exposava en elles. A més, no disposava d'un excés de recursos, motiu pel qual els laterals quedaven pobres. Així, vaig decidir eliminar el lateral esquerre i deixar només el dret, per d'aquesta forma tenir més espai pel què ve a ser el cos del text.

A dalt de tot de la columna dreta hi trobem els drets legals d'aquest blog, que crec que és un fet molt important al qual els lectors han de tenir excés des d'un principi, ja que no comparteixo opinió amb aquells que tenen tant amagat aquest aspecte. A continuació, trobem el meu perfil i twitter. Llavors, si baixem, trobem una sèrie de recursos que van apareixent al llarg de les entrades i que em semblen molt útils.

Finalment, us vull explicar el perquè del meu títol: "Intentant construir un futur millor". Es tracta d'un blog dedicat a l'educació, que, per mi, l'objectiu d'aquesta és, com bé diu el títol: construir un futur millor, o almenys intentar-ho.

Com que en aquest blog el que intento fer és donar recursos per contribuir a una millora o millor adequació d'aquesta, l'educació, em va semblar un títol adient.

Espero que aquesta justificació us serveixi i us contesti totes les preguntes que us puguin sorgir sobre el disseny quan visiteu el meu blog. De totes maneres, si teniu algun dubte o curiositat, ben segur que us podré contestar, i encantada!

Que tingueu bona nit!

Creem la nostra llegenda a través de les TIC

Per últim, la Clara, l'Ana, l'Andrea i la Mireia van presentar: Creem la nostra llegenda a través de les TIC. 

És una activitat didàctica que pertany a l'àmbit de Llengua i literatura catalana i parla de la popular llegenda de Sant Jordi. 

Primer de tot, abans de crear la pròpia llegenda, que ve a ser el cos principal de l'activitat, es realitza un mural i una activitat sobre l'època medieval.

El que ve a ser l'activitat és donar els recursos necessaris als alumnes per què canviïn el final de la llegenda i la "facin seva", per grups. Això es farà amb l'StoryJumper, un programa d'ordinador, després d'haver cercat informació, veure vídeos, fer un debat i redactar la llegenda per després fer-la a ordinador amb el programa. 

Font: storyjumper

Finalment, i personalment crec que és un punt en contra, les meves companyes van proposar la presentació dels diversos contes i una votació dels mateixos alumnes per elegir el millor conte. Això ho van fer per exposar el que sortís als més petits de l'escola. Des del meu punt de vista crec que això no és una bona forma perquè, què passa amb aquells que quasi no obtenguin vots? i, realment sortirà el millor conte o el de les persones que tenguin més amics que els votin? Per això, entre altres coses, crec que s'ha de cercar la forma que es puguin exposar tots els contes o en el cas que no fos possible, cercar alternatives. Per exemple, crear un conte entre tots i que sigui aquest el que s'exposi. 

Malgrat això, el fet de canviar el final d'una llegenda tan tradicional ho trobo molt útil per a fomentar la creativitat i el pensament crític dels alumnes. 

Coneixem els elements de relleu de la nostra terra

El Dani, el Víctor, la Sandra i l'Ariadna van crear una unitat didàctica dirigida a nens i nenes de 6è de primària, més grans del que hem estat veient fins ara. Aquesta s'engloba dins l'àmbit de Coneixement del medi i s'anomena: Coneixem els elements de relleu de la nostra terra.

El cos d'aquesta activitat és l'elaboració d'un mapa digital per mitjà d'una aplicació a l'ordinador o tauleta, per tant, utilitzant les TIC. A partir d'això el que pretenen és que coneguin les diferents formes i elements de relleu que constitueixen el nostre territori. 

Els elements que més destacaria d'aquesta presentació són:

- La prova de diagnòstic que es fa al principi per conèixer els coneixements previs dels alumnes.

- Durant aquesta activitat didàctica no es donen deures ni feines com ens ho imaginem nosaltres, sinó que el que es proposa per fer a casa són una sèrie de jocs interactius mitjançant les tecnologies. D'aquesta forma, els alumnes estan molt més motivats i amb moltes ganes de fer-ho i d'aprendre i, en certa manera, no suposa una obligació per ells. 

- Al final de la unitat didàctica es fa un trivial, una opció molt encertada!

Font: Trivial online

- Donar un glossari amb les pàgines web que poden consultar per a informar-se perquè així ens assegurem que la informació que obtenen és fiable perquè per Internet hi ha molta informació perillosa i no fiable. Això és molt interessant perquè a les edats amb les quals estem tractant encara no són capaços de filtrar informació. 

About me

Aquesta unitat didàctica s'anomena About me i la van crear la Clara, la Patricia i l'Andrea. Va dirigida a alumnes de 3r de primària.

Com bé diu el títol, s'intenta que els nens s'expressin en anglès, per tant, s'intenta fomentar aquesta llengua. Els nens s'han d'expressar com es veuen utilitzant la llengua anglesa, el que crec que és més necessari a l'hora d'aprendre una llengua, perquè si es té molta teoria però no hi ha una bona aplicació no serveix de res, des del meu punt de vista. Vaig trobar molt interessant que el que fessin en anglès fos expressar-se i no aprendre vocabulari sense aplicar-ho, com estem acostumats a que es faci en molts casos, el meu per exemple durant gran part de l'educació. 

Utilitzen el programa Scratch. No en sabia de la seva existència, i la primera impressió va ser que era difícil d'utilitzar, sobretot per a nens. Tot i això, tant les meves companyes com la professora van corroborar que no era tan complicat com semblava i que molts infants l'utilitzaven, així que, tinc plena confiança en elles i m'ho crec! Algun dia ho comprovaré jo mateixa i espero que vosaltres també ho feu!

Font: http://www.catedu.es/javierquintana/TIC/TEMATICOS/Arduino/scratch.html (Creative Commons)

A més, és molt visual, fet que agrada i crida als nens. 

Una crítica que faig, és que m'ha semblat bastant pobre perquè no inclou una varietat d'activitats. 

Aprenem amb les TIC

Aprenem amb les TIC és el títol de la unitat didàctica que van presentar la Clara, la Marina, la Montse i la Lola. 

Una unitat didàctica dirigida a 2n de primària per a l'assignatura de Coneixement del medi i té com a objectius d'aprenentatge els 5 sentits, la higiene i el cos humà amb les seves funcions. 

La seva unitat didàctica tenia 9 sessions, però a classe només van fer una síntesi i en van explicar 3, tot i fer un breu resum de les sessions en general. 

D'aquesta presentació en destacaria la varietat de recursos com un domino, cançons, kahoot, blog... i més específicament: 

- Un kahoot al principi per a fomentar la curiositat dels alumnes i no començar a explicar la informació sense tenir la iniciativa dels nens de "què/ per què és o què vol dir això?". Això és un fet que ens ajudarà molt a l'hora de captar l'interès, motivació i ganes d'aprendre dels infants. 

- La creació del blog també la veig útil, sobretot pel feedback que es pot lliurar als alumnes i per la motivació que això pot crear, ja que, per exemple, poden ensenyar als pares algunes de les coses que han fet a classe. 

- El fet de l'autoavaluació és un gran punt a favor. 

No obstant això, crec que potser hi ha massa ús del Kahoot. Tot i que si funciona i agrada als alumnes... endavant!

A més, crec que seria interessant que l'autoavaluació es fes en més sessions i no en la darrera, ja que d'aquesta forma podríem comprovar i saber si són, o no, necessaris canvis en la programació.

Felicitats per les idees tan originals!

Una vida saludable

La Clàudia va ser l'encarregada de preparar una unitat didàctica (Una vida saludable) per a 25 alumnes de 2n de primària i va decidir fer-ho sobre els hàbits, la higiene, l'alimentació i la importància de l'esport en una vida saludable.

Font: pixabay (no és necessari reconeixement)

Es tracta d'una unitat que integra Coneixement del medi, Matemàtiques i Educació física, i no d'activitats aïllades entre les diferents matèries.

Engloba cinc activitats, les quals incorporen lectura, classificació dels aliments, la importància de l'esport i ser conscients del que mengem.

Els fets a destacar són:

- La presència d'una activitat inicial per estudiar els coneixements previs de cada alumne.

- La relació de la piràmide alimentària amb el que menja cada nen a casa seva.

Font: Generalitat de Catalunya

- La relació amb els aliments i la compra al mercat que els nens veuen que fan contínuament a casa seva.

Una molt bona exposició, enhorabona Clàudia!

Les formes geomètriques

Les encarregades de fer la primera presentació van ser la Jessica, la Lourdes, l'Aroa i la Nicole. 

Era una unitat didàctica que s'anomenava "Les formes geomètriques" i anava dirigida a nens de P5 en l'àmbit de matemàtiques. 

El primer que em va cridar l'atenció és el fet que no avaluarien amb notes numèriques. En l'educació que nosaltres vam rebre i, encara en la major part de l'educació actual, es centra molta atenció en les notes que treuen els alumnes, i això s'hauria de canviar. En el cas de la seva unitat didàctica, donaran importància al fet que el nen sàpiga identificar, el nom i dibuixar les diferents formes geogràfiques. 

També, m'ha cridat l'atenció, de forma positiva, que estigui contextualitzat, és a dir, que no només sàpiguenfer-ho a classe en material didàctic sinó que, per exemple, siguin capaços d'identificar les formes en el seu dia a dia i saber que aquestes conformen el seu entorn del dia. 

En la primera activitat, es fan 5 jocs amb l'ús de les tauletes, integrant així les TIC com en les altres dues activitats. La segona se centra en la construcció d'un robot amb formes geomètriques, també amb un programa d'ordinador o tauleta. Aquí és on jo em pregunto si amb 5 anys seran capaços de realitzar aquesta activitat sense problema. 

Finalment, destacar la diversitat de recursos tecnològics, i sobretot el Nearpod, que no en sabia de la seva existència i hagués estat molt útil per a la nostra unitat didàctica a l'hora de voler tenir totes les tauletes controlades i saber què està fent cadascuna d'elles, que d'això tracta aquesta aplicació.

Font: Nearpod

Introducció a les presentacions

En les pròximes entrades, faré una breu síntesi sobre les diferents presentacions que van fer els meus companys explicant les seves unitats didàctiques. 

En la majoria de presentacions, que havíem d'explicar què havíem fet i com havíem treballat en grup, vam coincidir en vàries coses. 

- La creació d'una carpeta compartida al Google drive entre els diferents membres per facilitar el treball en equip i posar-hi allà tots els documents a treballar. Així, tothom pot accedir (inclosa la professora) als arxius.

- La creació d'un calendari comú al Google Calendar per a ficilitar les trobades entre els diferents membres ja que com que tothom té horaris diferents, a vegades es pot fer difícil. 

- L'ús d'eines TIC innovadores per a l'execució de l'activitat. 

I altres aspectes que s'aniran vegent a continuació amb les entrades. 

Inside out, una bona pel·lícula!

Bona tarda, avui vinc amb una pel·lícula que ben segur que molts de vosaltres ja heu vist, i si no, ja teniu pla per a les vacances de Setmana Santa!

Inside out és una pel·lícula produïda per Pixar i distribuïda per Walt Disney Pictures, amb els directors Peter Docter i Ronnie del Carmen. 

És una pel·lícula que tracta les diferents emocions que viatgen per l'interior dels individus. Està ambientada en el cervell d'una nena, on hi ha tot un equip format per les diferents emocions que manegen el panell de control. 

Em sembla una molt bona pel·lícula per  a tractar les emocions amb els nostres alumnes. Apareixen la por, l'alegria, la tristesa i el record, entre altres. És una forma que relacionin, en la mesura que sigui possible, les seves accions amb el que realment senten. A més, és molt divertida, però alhora toca la part més sensible i emotiva dels espectadors. 

Us recomano que, si teniu l'oportunitat, la poseu als vostres alumnes. Un d'aquells dies de pluja que no sabem què fer dins l'aula... és una bona opció!

Aquí us deixo el tràiler de la pel·lícula en espanyol. 

https://www.youtube.com/watch?v=5E-PewbT3Ys

Ja em contareu si us ha agradat i què els ha semblat als vostres alumnes!

Bona tarda a tots i totes! Com es presenta el dissabte? 

Avui vinc per parlar de la "gamificació". Us preguntareu, què és això? Per fer-ne una traducció més o menys adequada, diria que és l'aprenentatge a través del joc. 

El joc és un dels millors mediadors entre els nens i l'aprenentatge, ja que és una de les millors formes de crear interès i motivació en els més petits i ho hem de saber utilitzar en l'educació. Amb tot això, les noves tecnologies també hi tenen un paper important, ja que també són una forma de cridar l'atenció dels infants. Si ajuntem la tecnologia i el joc, tenim molts punts a favor nostre!

La professora ens ha parlat de tres aplicacions web que hem hagut d'investigar per la nostra conta. 

La primera és Kahoot però no he investigat massa perquè unes companyes ens tenen una sorpresa preparada amb aquesta aplicació. Així que, ja us en parlaré més endavant!

La segona, en la qual em centraré bàsicament, és el Classcraft. És un joc creat pel professor Shawn Young, amb l'ajuda de Lauren Young i Devin Young, amb la finalitat de passar-s'ho millor amb els seus alumnes i de motivar-los més per aprendre. 

És un joc de rol educatiu on professors i estudiants juguen junts. M'ha semblat interessant el fet que s'intercalés i es mesclés la realitat amb la ficció, és a dir, el joc té repercussions a la vida real i acadèmica dels nois i viceversa. Cada professor elegeix i personalitza les conseqüències de les accions dels seus alumnes. Aquests, treballant conjuntament han d'anar acumulant punts, pujar de nivell... però també poden caure en batalla i ser detinguts, per exemple en el cas de no treballar en equip (si així ho ha especificat el professor). 

El joc està present en tot moment, però en un rerefons, no s'està jugant tota l'hora de classe. Per exemple, en una hora se sol jugar, directament, uns cinc minuts. Com que està barrejat la realitat amb el joc, tot i no estar jugant, la vida del joc segueix en peu en tot moment. 

Segons la pàgina oficial del Classcraft...

Les conseqüències del Classcraft

I pel que diuen diversos professors (també segons la pàgina de l'aplicació)...

Opinions de diferents professors

I la tercera, també faré només una pinzellada per damunt, és una plataforma educativa denominada Edmodo que ens permet compartir la tasca educativa entre professors i alumnes, però també amb la possible participació dels pares. 

La funció més adequada i rellevant que he trobat en aquesta aplicació és la de crear una aula virtual tancada on alumnes i professor poden compartir la informació rellevant, per exemple horaris, documents, missatges, avisos, tasques, calendaris... entre moltes altres funcionalitats. 

Per entrar-hi es necessita un usuari i una contrasenya i només pots accedir als grups on t'hi han donat accés, ja que són tancats. Això és un gran punt positiu, ja que tot i que és semblant a qualsevol xarxa social, s'eliminen tots els perills que tenen les xarxes obertes. 

Només dir-vos que hi ha tres tipus de perfils diferents: el de professorat, alumnes i parents, i cada un ho utilitza d'una forma diferent.

A partir d'aquí, deixo que vosaltres mateixos investigueu sobre aquestes plataformes.

Espero que tingueu un bon inici de setmana!

Drets d'autor

A tots els treballs que fem acostumem a posar i agafar imatges, vídeos o altres recursos de fonts externes. Però, ens hem aturat a pensar si tenim dret a fer-ho?

Hauríem de parlar dels drets autors, aquell dret que reconeix al propietari d’una font que ell és l’autor i garanteix el reconeixement d’aquest. Depenent d'allò que decideixi aquesta persona la gent podrà, o no, utilitzar aquests arxius; pagant o sense pagar; amb una finalitat comercial o no; etcètera.

En aquest camp podem parlar de diferents llicències, per exemple el Copyright o el Creative Commons. Aquesta darrera és la que he aplicat al meu blog, ja que és una eina sense ànim de lucre, gratuïta, que ens permet decidir sobre què es pot fer amb les nostres idees.  Per exemple, en el meu cas he decidit que el meu blog es pugui utilitzar però en activitats no comercials.

Potser us pregunteu, i si no hi ha cap llicència posada a la fotografia o la pàgina en general? Dit en altres paraules, i si no posa res de Copyright o Creative Commons, per exemple, podem agafar-ho lliurement perquè és responsabilitat del propietari posar-ho? Doncs la resposta és que no, si no trobem res sobre el dret de l'autor, allò que hem de fer és contactar amb l'autor, sinó, no ho podem utilitzar. 

Sempre, tot i tenir dret per utilitzar la font, hem de citar bé la font. Una de les formes per citar-ho és l'"APA style" (American Psychological Association). 

Tot i això, hem de tenir en compte (repeteixo i ressalto) que tot i posar les fonts ben citades, no sempre tenim dret a utilitzar tot el que trobam per la xarxa, ja que en certs casos l'autor no ho permet i és il·legal. Així i tot, un fet a tenir en compte és que es fa una petita excepció en els recursos que s'utilitzin per a finalitats educatives. No es poden utilitzar o copiar els recursos en la seva totalitat, però per exemple es pot utiltizar un % de les obres literàries. Aquest percentatge va variant depenent del tipus de recurs del qual es tracti. Igualment, s'ha d'anar molt ambcompte!

Per evitar tot això, a la xarxa podem trobar repositoris oberts on tot el que hi ha allà es pot utilitzar (citant!) sense cap tipus de restricció. Aquí us deixo un parell d'enllaços de repositoris oberts:

- http://openphoto.net/

- http://es.freeimages.com/

També You Tube, sempre que no sigui un vídeo privat i s'hi hagi ascedit amb un permís exclusiu, també podríem dir que és una mena de repositori obert perquè tots els vídeos que podem trobar-hi passejant per la web no estan restringits.

Personalment em costa bastant tot això de trobar el propietari i citar, però faré un esforç perquè per la professió a la qual ens volem dedicar és imprescindible, ja que si no el nostre camp de recursos serà molt limitat. Pel que fa al meu blog, les citacions crec que no són correctes, excepte les de You Tube, que és suficient amb posar l'enllaç. A partir d'ara ho intentaré fer bé, prego que em disculpeu! Espero que vosaltres també ho feu.

Bona nit i bon cap de setmana!

Bon dia i bon diumenge!

Avui vinc amb un nou model educatiu que, tot i que ja fa 20 anys que funciona, encara romp totalment amb el model educatiu al qual estem acostumats, un projecte molt innovador! Estic parlant de Vittra, un projecte de Suècia. 

Vittra és un projecte desenvolupat per l'Organització Sueca d'Escola Lliure, que opera 30 escoles en tota Suècia amb l'objectiu de garantir que l'aprenentatge pot tenir lloc a totes parts i no només en una aula tancada on els alumnes estan asseguts a una cadira escoltant el professor. 

Ja fa 20 anys que funciona i de moment els resultats són exitosos. Els 8500 alumnes actuals d'aquestes escoles són lliures, autònoms i se senten molt motivats a l'escola, una gran diferència amb el qual estem acostumats a sentir. Sense dubte, un dels nostres objectius com a mestres és que els nens se sentin motivats i tenguin ganes de venir a l'escola, no?

A més, estem parlant d'escola totalment gratuïta, ja que tot i ser gestionades per una empresa privada, són finançades per fons públics. És per això que no poden cobrar matrícula i l'única condició per entrar-hi és que l'alumne i els seus pares estiguin registrats en un municipi suec, per tant s'ha d'admetre els alumnes per ordre d'arribada i sense exàmens d'accés ni prioritats entre alumnes. 

En aquests centres l'aprenentatge es realitza a través de la pròpia experiència i en contacta continu amb la vida quotidiana. La tecnologia, el bilingüisme i la supressió de les aules són tres dels pilars més importants d'aquest model. 

Podria estar escrivint moltes més coses de Vittra, però deixo que vosaltres mateixos investigueu! Us deixo algunes pàgines web que parlen d'aquest nou model educatiu i un vídeo que l'il·lustra. 

https://www.youtube.com/watch?v=oNLuw6DOkRM

Com heu pogut veure, els nens tenen un concepte de l'escola molt diferent del qual es té a les escoles "habituals"; tenen ganes d'anar a l'escola i ganes d'aprendre!

Enllaços: 

1) http://vittra.se/english/AboutVittra/AboutVittra.aspx: Aquest primer és la pàgina oficial de Vittra i només està disponible en anglès i suec, però segur que amb un petit esforç tots sereu capaços d'entendre les idees principals!

2) http://www.abc.es/familia-educacion/20140130/abci-vittra-escuela-suecia-201311111102.html: Un notícia del diari ABC que fa una síntesi d'aquest projecte. 

3) http://blog.educaixa.com/-/cuando-la-escuela-no-lo-parece-el-modelo-vittra: El blog d'eduCaixa que ens explica una mica la metodologia de Vittra. 

Finalment, m'agradaria aprofitar aquest darrer enllaç per dir-vos que he afegit un nou apartat al blog que conté diferents blogs que em semblen molt interessants pel que fa a la innovació educativa. Dins aquesta petita llista, que aniré completant, hi trobem: 

Espero que comenceu la setmana amb molta força i energia, que així les coses sempre surten millor! Jo demà començo el Curs de monitor de temps lliure i estic molt il·lusionada, ja que pel que m'han dit, s'aprèn molt!

El treball cooperatiu es fa més fàcil!

Bon dia!

A la darrera sessió vam començar a treballar el treball cooperatiu. Primer de tot, diversos companys es van encarregar d’explicar algunes eines que ens poden ser útils per poder treballar col·laborativament i llavors ho vam intentar portar a la pràctica. 

Tots els instruments que explicaré a continuació són de google i es troben allà mateix. Els pot utilitzar qualsevol persona que tengui compte de Google / gmail. 

Aplicacions de Google: on hi trobem les eines

Per començar, la Montse i la Lola ens van parlar sobre el Google Drive, una eina d'organització, comunicació i cooperació que probablement ja coneixíem tota la classe però ens van matisar alguns detalls que potser no en teníem ni idea.

Tot i que els Documents de Google poden semblar molt iguals al Microsoft Word, hem de saber distingir entre ells, ja que els de Google tenen moltes més limitacions. Tot i això, també existeixen els complements, que podem descarregar, i que vénen a ser recursos que permeten als Documents de Google assemblar-se una mica més al Microsoft Word.

Ens permet fer carpetes i subcarpetes per organitzar millor els nostres arxius i, a més, les podem compartir amb els nostres amics o companys. Així mateix, quan compartim una carpeta o document podem elegir si aquest té poder d’editar o només visualitzar o fer comentaris i també si pot compartir l’arxiu amb altra gent o no.

Un punt a favor és el cas de la comunicació. Amb el Google Drive podem mantenir un xat directe amb qualsevol persona que estigui en aquell mateix document. Però, com que no sempre tenim l’oportunitat de coincidir amb qui estem treballant, també ens ofereix l’oportunitat de fer comentaris al document (explicitant a quina part ens estem referint) i que l’altre ens contesti i així puguem mantenir una conversa per resoldre qualsevol tipus de dubte.

L’Aroa i la Lourdes van explicar que és Hangouts que segurament era una eina que no coneixíem tant perquè és molt semblant l’Skype, el qual és més popular. És un altre complement del Google, que ens permet enviar missatges, fer trucades i vídeo-trucades.

És gratuït, tret de les telefonades que depenent del país s’ha de pagar i, per exemple, a Espanya s’ha de pagar. Tota la resta és de franc, i a més permet combinar-ho entre mòbil, tauleta i ordinador, per exemple si s’està mantenint una videotelefonada amb l’ordinador, és possible estar enviant missatges amb el mòbil. Un altre tret interessant, sobretot per treballar, és que ens permet gravar la pantalla de l’ordinador a més de gravar-nos a nosaltres mateixos.

Finalment, l’Hug i la Mònica ens van introduir el Google Calendar. Anteriorment jo ja l’havia utilitzat però no en sabia tantes coses.

Primer de tot, no sabia que es podien tenir diversos calendaris, per exemple un més “privat” i l’altre de la feina. A més, els calendaris es poden fer públics o privats, o inclús públics però que només es mostri si estàs ocupat o disponible, fet molt interessant pel treball en grup, no trobeu? A vegades és molt difícil poder quedar tots junts, així, si es tenen compartits els calendaris dels diferents membres, es fa molt més fàcil, i si no ens interessa que els altres sàpiguen què fem en cada moment, només deixam visible si estem ocupats o no.

A més de publicar calendaris, es poden compartir esdeveniments amb altres persones. Els esdeveniments es poden personalitzar molt: notificació o no, repetició o no, a quina hora, quin dia, públic o privat, compartir, color... El Google calendar ens deixa elegir quina zona horària estem utilitzant. Això és molt interessant si has de fer una videoconferència, per exemple, entre persones de països de zones horàries diferents.

Tot i que ara la majoria estem acostumats a la nostra agenda de paper, ens hauríem de replantejar què és més còmode. Ara per ara, es pot utilitzar el mòbil a tot arreu, i amb el Google Calendar el què apuntem al mòbil (ja que els Android tenen ja la opció de tenir el Google Calendar vinculat al calendari del mòbil) ho tindrem a la nostra conta. D’aquesta forma, si un dia et deixes l’agenda a casa no passa res perquè des de qualsevol dispositiu pots accedir-hi.

Segur que amb totes aquestes eines el treball cooperatiu es fa més senzill i còmode! A què espereu a provar-les?

Espero que passeu una bona setmana! 

Nous recursos!

Molt bon dia a tots!

Avui havia de començar el Curs de monitora de temps lliure però, malauradament, m'han informat que el començarem el dilluns següent. Tot i així, m'he despert amb molta energia!

Us vull fer arribar alguns recursos dels quals m'he assabentat aquests dies i que he trobat força interessants. 

Primer de tot el "Google classroom". És una aplicació del Google Chrome per a Android que permet "crear" classes i poder compartir amb elles tot el que sigui necessari. Un detall que crec que convé afegir és que s'ha de descarregar, no s'hi pot accedir sense haver-lo instal·lat prèviament, tot i que això no és un problema. 

Es poden tenir diverses classes; entre alumnes, entre professors, entre professors i alumnes... i només cal entrar-hi a dins per poder afegir i rebre tot tipus d'informació. 

Us deixo aquí un enllaç d'un blog que fa una mena de tutorial per saber com començar a utilitzar aquesta eina:

- http://www.enlanubetic.com.es/2016/02/extension-de-chrome-compartir-en.html#.VtVjnZzNzIV

A més, també he trobat aplicacions, jocs, recursos per utilitzar a l'aula que ens ajudaran a oferir un ensenyament més dinàmic i divertit. He agafat un exemple de lletres i un altre de matemàtiques. 

1) El Planeta Lletra entre bombolles

2) Aprèn geometria des de la tauleta

Tot i que algunes aplicacions encara estan en període de creixement i, per exemple, el Planeta Lletra només està disponible per a Apple crec que és interessant saber de la seva existència i, si es té l'oportunitat, poder utilitzar-ho. 

Ja quasi per acabar, un nou invent! Es tracta d'un invent telepresència robòtica. Primer de tot, us deixo un vídeo perquè us endinseu una mica més en ell:

Com heu vist, aquest robot permet, en certa forma, a nens que no poden estar físicament a l'escola a estar-hi i poder seguir les classes a través de la tecnologia. Per exemple quan un nen està malalt, crec que és un gran avantatge poder assistir igualment a classe. Sobretot en casos de malalties que s'allarguen, per exemple nens que estan hospitalitzats, crec que és un gran pas cap endavant. 

Finalment, us deixo amb un petit vídeo on els mateixos nens expliquen quina seria la seva escola ideal.

Espero que us hagi agradat i que en un futur sigueu capaços de posar en pràctica nous i innovadors recursos en les vostres aules! Jo, almenys, ho intentaré, 

Si som mestres, hauríem d'escriure bé... no?

Molt bona tarda! 

Acabo d'afegir una llista d'enllaços amb diccionaris de diferents llengües que són fiables.

He trobat oportú afegir un apartat dedicat als recursos lingüístics perquè, què és d'un professor que no sap escriure bé i fa errades a l'hora d'escriure? 

Crec que la forma d'escriure un docent, almenys que escrigui bé, és un fet que condiciona molt la imatge que es té d'ell. Per això, crec que és necessari tenir sempre un diccionari a l'abast perquè, tot i que una persona faci molts anys que escrivint, sempre poden sorgir dubtes i, és més, les paraules van variant, s'accepten unes noves, altres deixen de ser usades... Mai està de més tenir fer ús del diccionari! 

Us he adjuntat alguns dels diccionaris en línia que, personalment, crec que són els més adequats i més fiables: 

• Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC): que és l'obra de referència que estableix la normativa lèxica de la llengua catalana.
• Real Academia Española (RAE): 
  - Diccionario de la RAE (DRAE): és l'obra lexicogràfica acadèmica per excel·lència de la llengua castellana. 
  - Diccionario panispánico de dudas (DPD)
• Word Reference (idiomes internacionals)
• Collins dictionary (idiomes internacionals)

Espero que us siguin de gran ajuda i sobretot que quan en faceu un bon ús quan estigueu exercint la vostra professió!

Sabeu què és Symbaloo?

Avui hem descobert Symbaloo. Cada cop me n'adono que hi ha milers d'eines que roden per la xarxa i nosaltres no en tenim consciència però ens poden ser molt útils. Com per exemple aquesta Symbaloo.

Durant el meu camí educatiu, és cert que diversos professors feien ús d'aquesta eina però mai m'havia semblat útil, fins ara, que realment m'hi he endinsat i hem explorat com funciona i per a què serveix.

Symbaloo ens permet tenir tots els recursos que més utilitzem o que més ens interessen agrupats en un mateix lloc, de manera que ens proporciona una facilitat a l'hora d'arribar-hi. De fet, fins ara jo tenia les pàgines que més visito com a marcadors o favorits del navegador, però ja he instal·lat el Symbaloo com a pestanya predeterminada del meu navegador i quan l'obro ja em surt directament la meva pàgina, posant-me a l'abast tot allò que em pot interessar visitar. I a més, ens permet agrupar-ho per carpetes. Mireu, us poso un exemple del meu Symbaloo, tot i que encara estic en procés d'enriquir-lo: https://www.symbaloo.com/home/mix/13ePGXf4h6

Cadascun d'aquests quadradets que veieu es diuen "bloques", que quan cliques a sobre et condueix a la pàgina establerta, i es poden modificar totes les vegades que vulguem, inclús podem elegir quin icona ens surt, el títol, el color... Com podeu observar es poden agrupar per carpetes (per exemple jo en tinc una a la part superior a la dreta de premsa i a dins hi trobo diferents diaris), de les quals podem modificar la grandària, el títol, el color... també es poden agrupar per tonalitats de color sense fer carpeta, per exemple els diccionaris que jo tinc agrupats de color groc, o la part de treball de la universitat amb un blau més fosc al cantó de baix a l'esquerra. A més, també podem canviar el fons per fer-lo més personal. I, en fi, remenant ja veieu que es poden fer moltíssimes coses! Animeu-vos!

També, un apartat interessant del Symbaloo és que et permet trobar i explorar webmixs d'altres persones i et posa a l'abast un cercador que et permet cercar per temes, per exemple. Aquest apartat es diu la "Galeria de Symbaloo". Crec que això és una gran avantatge per nosaltres, els que som o serem mestres, perquè és una manera ràpida i còmoda de trobar recursos de gran utilitat en webmixs d'altres professors, membres de la comunitat educativa, escoles o altres centres educatius.

Aquí us deixo dos enllaços de dos webmixs que m'han semblat força interessants en l'àmbit educatiu:
- Recursos TIC-TAC
- Recursos profes 25

I finalment, us deixo l'enllaç del meu Symbaloo: https://www.symbaloo.com/profile/NeusUB, i us animo a què en feu ús, ja veureu com no us en penedireu!