Icones i senyals

El pròxim tema a tractar són les icones i les senyals! D’entrada, sembla un tema bastant allunyat de la realitat dels nens, no? No necessiten saber interpretar les senyals de tràfic perquè no condueixen; a més a més, sempre van guiats per algú altre i, per tant, tampoc necessiten saber què volen dir les senyals que es troben pel carrer; com que no saben llegir tampoc són ells qui inspecciona com funciona un producte, són els pares i mares que li expliquen; així, per què els hem d’introduir en el món de les senyals i els icones?

És una qüestió bastant bàsica, estem creant nens capacitats per obeir o per ser crítics i ser ells mateixos? Des del meu punt de vista, prefereixo educar els nens seguint la segona opció. D’aquesta forma, en la mesura que sigui possible, hem de formar els nens perquè puguin ser autònoms. Si els apropem al món de les senyals i icones de la vida quotidiana i a relacionar-los, serà un gran pas! No estic parlant pas que quan vegin una senyal de tràfic sàpiguen què simbolitza, simplement fixem-nos amb molts jocs en els quals apareixen icones com aquests:

Els nens veuran que aquell joc és de dibuixar o bé d’escoltar; sabran que la fletxa simbolitza passar endavant (o enrere, depenent de la situació), entre altres coses.

 I és que veiem icones i senyals per tot arreu al llarg de la nostra vida quotidiana. Veiem, per exemple, quan estem amb l’ordinador, tot el que ens guia són icones (de l’inici, del document, de l’explorador...); quan estem dins la cuina fent el menjar, per saber quin foc hem d’encendre; quan posem la rentadora i hem de decidir quin programa, graus i temps; quan anem al metro i hem de saber cap on anar...

Llavors, que més bé que preparar els futurs adults per a una vida plena d’icones? Els nens tenen una gran capacitat que hem de saber estimular, i per això hem d’aconseguir un terme mitjà entre deixar-los que aprenguin sols i donar-los tot fet, han d’aprendre de forma autònoma però amb la nostra ajuda sempre al costat. És per això que al principi hem d’ensenyar-los a relacionar allò que veuen amb el significat, però seran ells qui li adoptaran les connexions que ho uneixin. I què més millor per introduir-los en aquest món que un conte? Si nosaltres els contem un conte i al mateix temps ells van veient les senyals, ho relacionaran.

Per altra banda, des del punt de vista del professor i professora que han d’ensenyar això, han de tenir el tema molt ben interioritzat i s’han d’intentar posar en el paper del que suposa per als més petits. Per això, el fet de realitzar un conte única i exclusivament amb senyal de tràfic és interessant pel fet que resulta molt menys fàcil que no pas amb icones informàtiques de qualsevol tipus. D’aquesta forma hem d’arribar a assimilar conceptes, establir similituds...

Per acabar, tot i que és l’apartat que menys m’agrada, hem de fer referència a l’avaluació. No diuen que com més s’aprèn és practicant? Doncs sí, com aprendrem a avaluar si no és avaluant? Per això, és una tasca molt important i necessària encara que no ens agradi. Personalment, és el que menys m’agrada i, sobretot, en tasques com els contes en els quals la valoració és molt subjectiva. Cada conte destaca per una qualitat diferent i per això, tot i que sí que és cert que n’hi ha de millor i de pitjors, és molt difícil posar un número a aquella tasca.

Finalment, aquí us deixo un exemple del conte:

El tresor que va ajudar els nens from Laia Arimany