El Paint és una eina molt potent en el camp de l’educació dels més petits ja que és molt senzilla i, per tant, fàcil d’utilitzar per a persones amb pocs coneixements sobre el tema. Com exposaré més endavant, hi ha recursos amb un ventall molt més elevat d’oportunitats i amb el qual es poden realitzar moltes més manipulacions. Tot i això, aquests, com per exemple el Photoshop, però no són gratuïts ni oberts per tothom, a diferència del Paint, i són molt més difícils de manejar. Amb programes com aquest es potencia la creativitat del nen i nena. Personalment, quan era petita, com que sempre havíem dibuixat i pintat sobre un paper, m’il·lusionava el fet de poder pintar a una pantalla d’ordinador i em semblava increïble, fet que feia augmentar la motivació. Tot i que no és fàcil mantenir el pols amb el mouse de l’ordinador i els dibuixos no queden tan bé com esperàvem, no és problema, perquè no volem que d’allà en surti una obra d’art perfecte, sinó que els alumnes experimentin, aprenguin, creïn i, alhora, es diverteixin.
A més a més, mitjançant
l’activitat de creació dels Avatars, he tingut a l’abast moltes pàgines on-line
per fer-ho. És una activitat que fa molta gràcia als nens, ja que es veuen a
ells mateixos però amb personatges característics i exemplars per a ells com
pot ser en Pocoyó. A més de diversió, aquesta suposa un esforç d’introspecció
personal i visió d’un mateix. Per una persona adulta pot semblar fàcil haver de
retratar-se a un mateix perquè ja ens comencem a conèixer. Tot i així, sempre
se’ns presenten dubtes: tinc els cabells més llisos o una mica més ondulats?
Porto més sovint falda o pantalons? I les pestanyes, llargues o curtes?
Quan ens aturem a pensar, si als adults ja se’ns presenten dubtes, com deu ser per un nen? Els nens gairebé no es coneixen a ells mateixos, per això penso que és important que es potenciïn activitats d’aquest tipus en les quals els infants s’hagin de preguntar sobre ells mateixos i retratar. Però també es fomenta la coneixença dels demés, quan, per exemple, el company del costat et demana com és. També, una altra activitat per fomentar la coneixença entre els companys és la de fer parelles entre els alumnes de la classe i els autoretrats o avatars que ha creat cada un d’ells.
Quan ens aturem a pensar, si als adults ja se’ns presenten dubtes, com deu ser per un nen? Els nens gairebé no es coneixen a ells mateixos, per això penso que és important que es potenciïn activitats d’aquest tipus en les quals els infants s’hagin de preguntar sobre ells mateixos i retratar. Però també es fomenta la coneixença dels demés, quan, per exemple, el company del costat et demana com és. També, una altra activitat per fomentar la coneixença entre els companys és la de fer parelles entre els alumnes de la classe i els autoretrats o avatars que ha creat cada un d’ells.
En aquesta darrera activitat, te’n
adones de molts detalls dels companys i companyes de classe que no t’havies
fixat fins aleshores. Aquelles persones que més coneixes són las que veus de
seguida, perquè coneixes els seus trets més característics. Pel contrari,
aquelles persones de la classe amb les quals no hi has tingut una gran relació
són amb les quals es tenen més problemes a l’hora de relacionar-les amb el seu
avatar. Una alternativa a aquesta activitat és la de fer parelles amb persones,
que no coneixem, i el seu autoretrat. Aquesta però, podria ser adient tant a
Educació Infantil com a Educació Primària, sempre i quan els autoretrats siguin
fàcilment identificables amb la persona: no siguin abstractes, no sigui un
esbós, i siguin semblants a la fotografia que se’ls aportarà d’aquella persona
(sobretot en el cas d’Infantil, ja que són molt petits).
En canvi, el cas de fer parelles
amb els autoretrats dels companys de classe, seria una activitat més adient per
Primària perquè els autoretrats que puguin fer els nens d’infantil no seran
fàcils de relacionar amb ells. Dic això perquè els dibuixos de nens de tres a
cinc anys no són prou exactes ni elaborats per a poder-los identificar amb una
persona, això en el cas que els dibuixos siguin a mà. Una altra raó per donar
suport a la meva justificació és el fet de si es fa utilitzant la tecnologia
amb programes com el Paint. Nens
d’aquesta edat no són capaços de fer un dibuix d’ells mateixos amb el pols del mouse; simplement dibuixaran una persona
i algun tret característic comú, per exemple, el color dels cabells o
simplement si són llargs o curts.
Per acabar i concloure, us deixo
alguns enllaços amb els quals es poden crear avatars online:
A més a més, us adjunto altres
recursos interessants relacionats amb el tema:
- Un vídeo en el qual es presenten autoretrats fets per nens de 4 anys:
- Un vídeo útil per introduir l'autoretrat als nens i, a més a més, aprofitar per introduir-los alguns dels personatges més importants del món de l'art.
- Finalment, un conte molt interessant per als més petits per introduir-los en el món de l'autorretrar: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46233
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada