L'autoretrat en educació infantil i primària

El Paint és una eina molt potent en el camp de l’educació dels més petits ja que és molt senzilla i, per tant, fàcil d’utilitzar per a persones amb pocs coneixements sobre el tema. Com exposaré més endavant, hi ha recursos amb un ventall molt més elevat d’oportunitats i amb el qual es poden realitzar moltes més manipulacions. Tot i això, aquests, com per exemple el Photoshop, però no són gratuïts ni oberts per tothom, a diferència del Paint, i són molt més difícils de manejar. Amb programes com aquest es potencia la creativitat del nen i nena. Personalment, quan era petita, com que sempre havíem dibuixat i pintat sobre un paper, m’il·lusionava el fet de poder pintar a una pantalla d’ordinador i em semblava increïble, fet que feia augmentar la motivació. Tot i que no és fàcil mantenir el pols amb el mouse de l’ordinador i els dibuixos no queden tan bé com esperàvem, no és problema, perquè no volem que d’allà en surti una obra d’art perfecte, sinó que els alumnes experimentin, aprenguin, creïn i, alhora, es diverteixin.

A més a més, mitjançant l’activitat de creació dels Avatars, he tingut a l’abast moltes pàgines on-line per fer-ho. És una activitat que fa molta gràcia als nens, ja que es veuen a ells mateixos però amb personatges característics i exemplars per a ells com pot ser en Pocoyó. A més de diversió, aquesta suposa un esforç d’introspecció personal i visió d’un mateix. Per una persona adulta pot semblar fàcil haver de retratar-se a un mateix perquè ja ens comencem a conèixer. Tot i així, sempre se’ns presenten dubtes: tinc els cabells més llisos o una mica més ondulats? Porto més sovint falda o pantalons? I les pestanyes, llargues o curtes?

Quan ens aturem a pensar, si als adults ja se’ns presenten dubtes, com deu ser per un nen? Els nens gairebé no es coneixen a ells mateixos, per això penso que és important que es potenciïn activitats d’aquest tipus en les quals els infants s’hagin de preguntar sobre ells mateixos i retratar. Però també es fomenta la coneixença dels demés, quan, per exemple, el company del costat et demana com és. També, una altra activitat per fomentar la coneixença entre els companys és la de fer parelles entre els alumnes de la classe i els autoretrats o avatars que ha creat cada un d’ells.

En aquesta darrera activitat, te’n adones de molts detalls dels companys i companyes de classe que no t’havies fixat fins aleshores. Aquelles persones que més coneixes són las que veus de seguida, perquè coneixes els seus trets més característics. Pel contrari, aquelles persones de la classe amb les quals no hi has tingut una gran relació són amb les quals es tenen més problemes a l’hora de relacionar-les amb el seu avatar. Una alternativa a aquesta activitat és la de fer parelles amb persones, que no coneixem, i el seu autoretrat. Aquesta però, podria ser adient tant a Educació Infantil com a Educació Primària, sempre i quan els autoretrats siguin fàcilment identificables amb la persona: no siguin abstractes, no sigui un esbós, i siguin semblants a la fotografia que se’ls aportarà d’aquella persona (sobretot en el cas d’Infantil, ja que són molt petits).

En canvi, el cas de fer parelles amb els autoretrats dels companys de classe, seria una activitat més adient per Primària perquè els autoretrats que puguin fer els nens d’infantil no seran fàcils de relacionar amb ells. Dic això perquè els dibuixos de nens de tres a cinc anys no són prou exactes ni elaborats per a poder-los identificar amb una persona, això en el cas que els dibuixos siguin a mà. Una altra raó per donar suport a la meva justificació és el fet de si es fa utilitzant la tecnologia amb programes com el Paint. Nens d’aquesta edat no són capaços de fer un dibuix d’ells mateixos amb el pols del mouse; simplement dibuixaran una persona i algun tret característic comú, per exemple, el color dels cabells o simplement si són llargs o curts.

Per acabar i concloure, us deixo alguns enllaços amb els quals es poden crear avatars online:

A més a més, us adjunto altres recursos interessants relacionats amb el tema:

• Un vídeo en el qual es presenten autoretrats fets per nens de 4 anys: 

• Un vídeo útil per introduir l'autoretrat als nens i, a més a més, aprofitar per introduir-los alguns dels personatges més importants del món de l'art.

• Finalment, un conte molt interessant per als més petits per introduir-los en el món de l'autorretrar: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=46233

Justificació del meu disseny!

A continuació, us explicaré el perquè de la imatge del meu bloc.

El que crec que és més important és justificar el perquè del color, ja que és el que més et queda o, per dir-ho d'una altra forma, el que més entra pels ulls.

El color blau turquesa em transmet tranquil·litat, que és el que vull que sentin els meus lectors quan estiguin visitant el meu blog. El darrer que vull que sentin és agressió, estrès o pressió, sinó tot al contrari, vull que el meu blog transmeti llibertat, obertura i transparència, motiu pel qual els colors que hi apareixen són colors clars, inclús blanc en alguns detalls. La meva intenció és que formi part dels moments lliures dels lectors i que es dediquen a ells mateixos.

També, com que es tracta d'un recurs en el qual la lectura és molt important, he optat per un color fluix i no un color fort i molt viu que dificulti aquest aspecte, ja que a vegades quan es tracta d'un color molt agressiu es fa quasi impossible la lectura.

Hem d'anar amb compte a no atabalar amb un mateix color. Per aquest motiu, tot i que en un primer moment ho vaig provar, la lletra és negre i no de color blau fosc. Els títols, en canvi, sí que són blaus o d'un color diferent, perquè trobo adient que hi hagi una clara diferència entre el que són els títols i el que ve a ser el cos del text.

A més a més, per establir jerarquies d'importància entre els diferents aspectes o, fins i tot, paraules o per donar més èmfasi en unes i no pas en les altres, és important utilitzar recursos com la negreta o el canvi de color, com podreu veure en les meves entrades.

A continuació us deixo uns mals exemples de combinacions de colors que no són pas adequats:

Font: Campus Virtual UB - Encarna Beltran

Així, s'ha d'anar molt amb compte amb aquest tema que sigui un text que et cridi, que faci ganes llegir-lo i no pas mandra.

Per això també serà important ser conscients de quin tipus de lletra elegim.

En el meu cas, he trobat adient elegir una lletra més aviat rodona i sense gaires detalls, per tant, una lletra senzilla que no col·lapsi molt el text, ja que si no no entra tant per la vista. A més, tot i que no sé exactament un motiu "científic", per dir-ho d'alguna forma, com que és un tema que està parlant de recursos i aprenentatges per complementar l'educació dels més petits, m'ha semblat més adequada aquest tipus de lletra i no pas una lletra tan formal com vindria a ser la "Times new roman".

Pel que fa al tipus de lletra del títol, he escollit aquesta per donar un toc d'informalitat i infantesa al meu blog. Es tracta de donar un toc d'alegria i intentar eliminar l'excessiva monotonia o serietat, pel meu gust.

Si ens posem a parlar de la plantilla, caldria dir que a simple vista ja es veu a quin apartat dono més importància. En un primer moment la plantilla tenia dues columnes (a les dues bandes) però vaig pensar que pel tipus d'estructura i d'informació el més important eren les entrades i el que s'exposava en elles. A més, no disposava d'un excés de recursos, motiu pel qual els laterals quedaven pobres. Així, vaig decidir eliminar el lateral esquerre i deixar només el dret, per d'aquesta forma tenir més espai pel què ve a ser el cos del text.

A dalt de tot de la columna dreta hi trobem els drets legals d'aquest blog, que crec que és un fet molt important al qual els lectors han de tenir excés des d'un principi, ja que no comparteixo opinió amb aquells que tenen tant amagat aquest aspecte. A continuació, trobem el meu perfil i twitter. Llavors, si baixem, trobem una sèrie de recursos que van apareixent al llarg de les entrades i que em semblen molt útils.

Finalment, us vull explicar el perquè del meu títol: "Intentant construir un futur millor". Es tracta d'un blog dedicat a l'educació, que, per mi, l'objectiu d'aquesta és, com bé diu el títol: construir un futur millor, o almenys intentar-ho.

Com que en aquest blog el que intento fer és donar recursos per contribuir a una millora o millor adequació d'aquesta, l'educació, em va semblar un títol adient.

Espero que aquesta justificació us serveixi i us contesti totes les preguntes que us puguin sorgir sobre el disseny quan visiteu el meu blog. De totes maneres, si teniu algun dubte o curiositat, ben segur que us podré contestar, i encantada!

Que tingueu bona nit!

Creem la nostra llegenda a través de les TIC

Per últim, la Clara, l'Ana, l'Andrea i la Mireia van presentar: Creem la nostra llegenda a través de les TIC. 

És una activitat didàctica que pertany a l'àmbit de Llengua i literatura catalana i parla de la popular llegenda de Sant Jordi. 

Primer de tot, abans de crear la pròpia llegenda, que ve a ser el cos principal de l'activitat, es realitza un mural i una activitat sobre l'època medieval.

El que ve a ser l'activitat és donar els recursos necessaris als alumnes per què canviïn el final de la llegenda i la "facin seva", per grups. Això es farà amb l'StoryJumper, un programa d'ordinador, després d'haver cercat informació, veure vídeos, fer un debat i redactar la llegenda per després fer-la a ordinador amb el programa. 

Font: storyjumper

Finalment, i personalment crec que és un punt en contra, les meves companyes van proposar la presentació dels diversos contes i una votació dels mateixos alumnes per elegir el millor conte. Això ho van fer per exposar el que sortís als més petits de l'escola. Des del meu punt de vista crec que això no és una bona forma perquè, què passa amb aquells que quasi no obtenguin vots? i, realment sortirà el millor conte o el de les persones que tenguin més amics que els votin? Per això, entre altres coses, crec que s'ha de cercar la forma que es puguin exposar tots els contes o en el cas que no fos possible, cercar alternatives. Per exemple, crear un conte entre tots i que sigui aquest el que s'exposi. 

Malgrat això, el fet de canviar el final d'una llegenda tan tradicional ho trobo molt útil per a fomentar la creativitat i el pensament crític dels alumnes. 

Coneixem els elements de relleu de la nostra terra

El Dani, el Víctor, la Sandra i l'Ariadna van crear una unitat didàctica dirigida a nens i nenes de 6è de primària, més grans del que hem estat veient fins ara. Aquesta s'engloba dins l'àmbit de Coneixement del medi i s'anomena: Coneixem els elements de relleu de la nostra terra.

El cos d'aquesta activitat és l'elaboració d'un mapa digital per mitjà d'una aplicació a l'ordinador o tauleta, per tant, utilitzant les TIC. A partir d'això el que pretenen és que coneguin les diferents formes i elements de relleu que constitueixen el nostre territori. 

Els elements que més destacaria d'aquesta presentació són:

- La prova de diagnòstic que es fa al principi per conèixer els coneixements previs dels alumnes.

- Durant aquesta activitat didàctica no es donen deures ni feines com ens ho imaginem nosaltres, sinó que el que es proposa per fer a casa són una sèrie de jocs interactius mitjançant les tecnologies. D'aquesta forma, els alumnes estan molt més motivats i amb moltes ganes de fer-ho i d'aprendre i, en certa manera, no suposa una obligació per ells. 

- Al final de la unitat didàctica es fa un trivial, una opció molt encertada!

Font: Trivial online

- Donar un glossari amb les pàgines web que poden consultar per a informar-se perquè així ens assegurem que la informació que obtenen és fiable perquè per Internet hi ha molta informació perillosa i no fiable. Això és molt interessant perquè a les edats amb les quals estem tractant encara no són capaços de filtrar informació. 

About me

Aquesta unitat didàctica s'anomena About me i la van crear la Clara, la Patricia i l'Andrea. Va dirigida a alumnes de 3r de primària.

Com bé diu el títol, s'intenta que els nens s'expressin en anglès, per tant, s'intenta fomentar aquesta llengua. Els nens s'han d'expressar com es veuen utilitzant la llengua anglesa, el que crec que és més necessari a l'hora d'aprendre una llengua, perquè si es té molta teoria però no hi ha una bona aplicació no serveix de res, des del meu punt de vista. Vaig trobar molt interessant que el que fessin en anglès fos expressar-se i no aprendre vocabulari sense aplicar-ho, com estem acostumats a que es faci en molts casos, el meu per exemple durant gran part de l'educació. 

Utilitzen el programa Scratch. No en sabia de la seva existència, i la primera impressió va ser que era difícil d'utilitzar, sobretot per a nens. Tot i això, tant les meves companyes com la professora van corroborar que no era tan complicat com semblava i que molts infants l'utilitzaven, així que, tinc plena confiança en elles i m'ho crec! Algun dia ho comprovaré jo mateixa i espero que vosaltres també ho feu!

Font: http://www.catedu.es/javierquintana/TIC/TEMATICOS/Arduino/scratch.html (Creative Commons)

A més, és molt visual, fet que agrada i crida als nens. 

Una crítica que faig, és que m'ha semblat bastant pobre perquè no inclou una varietat d'activitats. 

Aprenem amb les TIC

Aprenem amb les TIC és el títol de la unitat didàctica que van presentar la Clara, la Marina, la Montse i la Lola. 

Una unitat didàctica dirigida a 2n de primària per a l'assignatura de Coneixement del medi i té com a objectius d'aprenentatge els 5 sentits, la higiene i el cos humà amb les seves funcions. 

La seva unitat didàctica tenia 9 sessions, però a classe només van fer una síntesi i en van explicar 3, tot i fer un breu resum de les sessions en general. 

D'aquesta presentació en destacaria la varietat de recursos com un domino, cançons, kahoot, blog... i més específicament: 

- Un kahoot al principi per a fomentar la curiositat dels alumnes i no començar a explicar la informació sense tenir la iniciativa dels nens de "què/ per què és o què vol dir això?". Això és un fet que ens ajudarà molt a l'hora de captar l'interès, motivació i ganes d'aprendre dels infants. 

- La creació del blog també la veig útil, sobretot pel feedback que es pot lliurar als alumnes i per la motivació que això pot crear, ja que, per exemple, poden ensenyar als pares algunes de les coses que han fet a classe. 

- El fet de l'autoavaluació és un gran punt a favor. 

No obstant això, crec que potser hi ha massa ús del Kahoot. Tot i que si funciona i agrada als alumnes... endavant!

A més, crec que seria interessant que l'autoavaluació es fes en més sessions i no en la darrera, ja que d'aquesta forma podríem comprovar i saber si són, o no, necessaris canvis en la programació.

Felicitats per les idees tan originals!

Una vida saludable

La Clàudia va ser l'encarregada de preparar una unitat didàctica (Una vida saludable) per a 25 alumnes de 2n de primària i va decidir fer-ho sobre els hàbits, la higiene, l'alimentació i la importància de l'esport en una vida saludable.

Font: pixabay (no és necessari reconeixement)

Es tracta d'una unitat que integra Coneixement del medi, Matemàtiques i Educació física, i no d'activitats aïllades entre les diferents matèries.

Engloba cinc activitats, les quals incorporen lectura, classificació dels aliments, la importància de l'esport i ser conscients del que mengem.

Els fets a destacar són:

- La presència d'una activitat inicial per estudiar els coneixements previs de cada alumne.

- La relació de la piràmide alimentària amb el que menja cada nen a casa seva.

Font: Generalitat de Catalunya

- La relació amb els aliments i la compra al mercat que els nens veuen que fan contínuament a casa seva.

Una molt bona exposició, enhorabona Clàudia!

Les formes geomètriques

Les encarregades de fer la primera presentació van ser la Jessica, la Lourdes, l'Aroa i la Nicole. 

Era una unitat didàctica que s'anomenava "Les formes geomètriques" i anava dirigida a nens de P5 en l'àmbit de matemàtiques. 

El primer que em va cridar l'atenció és el fet que no avaluarien amb notes numèriques. En l'educació que nosaltres vam rebre i, encara en la major part de l'educació actual, es centra molta atenció en les notes que treuen els alumnes, i això s'hauria de canviar. En el cas de la seva unitat didàctica, donaran importància al fet que el nen sàpiga identificar, el nom i dibuixar les diferents formes geogràfiques. 

També, m'ha cridat l'atenció, de forma positiva, que estigui contextualitzat, és a dir, que no només sàpiguenfer-ho a classe en material didàctic sinó que, per exemple, siguin capaços d'identificar les formes en el seu dia a dia i saber que aquestes conformen el seu entorn del dia. 

En la primera activitat, es fan 5 jocs amb l'ús de les tauletes, integrant així les TIC com en les altres dues activitats. La segona se centra en la construcció d'un robot amb formes geomètriques, també amb un programa d'ordinador o tauleta. Aquí és on jo em pregunto si amb 5 anys seran capaços de realitzar aquesta activitat sense problema. 

Finalment, destacar la diversitat de recursos tecnològics, i sobretot el Nearpod, que no en sabia de la seva existència i hagués estat molt útil per a la nostra unitat didàctica a l'hora de voler tenir totes les tauletes controlades i saber què està fent cadascuna d'elles, que d'això tracta aquesta aplicació.

Font: Nearpod