Retrat amb lletres!

I finalment, us deixo amb la meva firma, però una mica diferent! És un retrat fet amb les lletres del meu nom i cognom, aviam si les trobeu totes!

En pròximes entrades especificaré molt més sobre cada recurs que hem utilitzar i les múltiples opciones que té la tecnologia pel que fa a les imatges!

Juguem amb l'Inkscape!

Després d'utilitzar molt el Photoshop, ara passem a utilitzar un altre programa que es diu Inkscape.

Amb aquest podem crear diferents formes geomètriques. Una característica d'aquesta eina és que podem corbar les línies que facem.

Hem fet una activitat que ens pot servir quan siguem mestres per fer amb els nostres alumnes. Es tracta de fer una forma qualsevol, i passar-la a un company per veure què hi veu ell (la pot girar, voltejar i afegir tots els elements que vulgui sense modificar la forma original).

A més, també vam construir unes imatges amb tot formes geomètriques. Nosaltres vam crear un Mickey Mouse i una casa amb un arbre.

Aquí us deixo les imatges:

Els llops del Carib, l'Stop Motion

Després de tantes i tantes imatges... ve un vídeo, més ben dit, un Stop Motion!

En aquesta feina hem hagut de crear una mini història mitjançant unes imatges que ens va proporcionar la professora. Eren imatges de dos llops molt expressius i érem nosaltres que havíem de donar-li un sentit (un escenari i una acció). En el nostre cas, el nostre grup vam decidir que es situarien a la platja, ja que al bosc era molt comú, i que es barallarien per un frisbie. I així va quedar el resultat final:

I si anem al museu?

Després de mirar un catàleg d'obres exposades en un museu... hem creat les nostres pròpies obres d'art!

Amb tres obres d'art diferents vam haver de crear la nostra pròpia obra. Jo, juntament amb la Clàudia i la Laia en vam crear dues: Crazy Childhood i Sòcrates

Seguim amb més imatges!

Seguint amb el mateix programa d'edició d'imatges, ara es tracta d'una tasca totalment diferent. Ara hem aplicat els coneixements de retallar, aferrar, transofrmar, moure...

Hem creat un retrat d'una persona amb els estris més destacats i identificatius del seu ofici. En el meu cas, juntament amb la Laia, la meva parella de treball, vam crear una cuinera, la cuinera Bamba!

Aquí us deixo una imatge d'ella:

A més a més, sabeu que és el Tuxpaint? És una molt bona eina per treballar amb els nens d'educació infantil i primària. És un programa que fomenta la creativitat i imaginació dels alumnes. 

Un apartat d'aquest programa és la dels segells, hi ha una sèrie d'"stamps" amb els quals es pot muntar o complementar l'obra d'art que realitza l'alumne. El Tuxpaint porta una sèrie d'"stamps" incorporats però es poden afegir totes les formes i imatges que es vulguin.

En el nostre cas, entre tota la classe, vam descompondre la imatge del retrat dels oficis en els diferents estris i, amb tots els stamps, vam crear un altre retrat. El voleu veure?

Imatges digitals

Sabeu utilitzar el Photoshop? Jo, fins ara, no en sabia. En un primer moment sembla molt complicat, però si ens hi posem podem arribar a fer grans coses.

És cert que de moment només sé fer els procediments més bàsics, però, dins el que hi queb ja em sé defensar una mica: canviar la resolució, el mode de color, retallar, fer capes, ajuntar, intercalar imatges...

Amb una mateixa imatge vam realitzar dues activitats:

Primer de tot us penjaré una mateixa imatge en diferents modes de color: en escala de grisos, RGB i CYMK.

A més a més, no diuen que la bellesa es mesura amb la simetria de la cara? Doncs ho vam comprovar! I, o aquesta fórmula no és certa o jo no sóc molt bella... Comproveu-ho vosaltres mateixos! Només heu de seleccionar la meitat de la cara i voltejar-la horitzontalment una vegada l'hageu col·locat a l'altre costat.

Icones i senyals

El pròxim tema a tractar són les icones i les senyals! D’entrada, sembla un tema bastant allunyat de la realitat dels nens, no? No necessiten saber interpretar les senyals de tràfic perquè no condueixen; a més a més, sempre van guiats per algú altre i, per tant, tampoc necessiten saber què volen dir les senyals que es troben pel carrer; com que no saben llegir tampoc són ells qui inspecciona com funciona un producte, són els pares i mares que li expliquen; així, per què els hem d’introduir en el món de les senyals i els icones?

És una qüestió bastant bàsica, estem creant nens capacitats per obeir o per ser crítics i ser ells mateixos? Des del meu punt de vista, prefereixo educar els nens seguint la segona opció. D’aquesta forma, en la mesura que sigui possible, hem de formar els nens perquè puguin ser autònoms. Si els apropem al món de les senyals i icones de la vida quotidiana i a relacionar-los, serà un gran pas! No estic parlant pas que quan vegin una senyal de tràfic sàpiguen què simbolitza, simplement fixem-nos amb molts jocs en els quals apareixen icones com aquests:

Els nens veuran que aquell joc és de dibuixar o bé d’escoltar; sabran que la fletxa simbolitza passar endavant (o enrere, depenent de la situació), entre altres coses.

 I és que veiem icones i senyals per tot arreu al llarg de la nostra vida quotidiana. Veiem, per exemple, quan estem amb l’ordinador, tot el que ens guia són icones (de l’inici, del document, de l’explorador...); quan estem dins la cuina fent el menjar, per saber quin foc hem d’encendre; quan posem la rentadora i hem de decidir quin programa, graus i temps; quan anem al metro i hem de saber cap on anar...

Llavors, que més bé que preparar els futurs adults per a una vida plena d’icones? Els nens tenen una gran capacitat que hem de saber estimular, i per això hem d’aconseguir un terme mitjà entre deixar-los que aprenguin sols i donar-los tot fet, han d’aprendre de forma autònoma però amb la nostra ajuda sempre al costat. És per això que al principi hem d’ensenyar-los a relacionar allò que veuen amb el significat, però seran ells qui li adoptaran les connexions que ho uneixin. I què més millor per introduir-los en aquest món que un conte? Si nosaltres els contem un conte i al mateix temps ells van veient les senyals, ho relacionaran.

Per altra banda, des del punt de vista del professor i professora que han d’ensenyar això, han de tenir el tema molt ben interioritzat i s’han d’intentar posar en el paper del que suposa per als més petits. Per això, el fet de realitzar un conte única i exclusivament amb senyal de tràfic és interessant pel fet que resulta molt menys fàcil que no pas amb icones informàtiques de qualsevol tipus. D’aquesta forma hem d’arribar a assimilar conceptes, establir similituds...

Per acabar, tot i que és l’apartat que menys m’agrada, hem de fer referència a l’avaluació. No diuen que com més s’aprèn és practicant? Doncs sí, com aprendrem a avaluar si no és avaluant? Per això, és una tasca molt important i necessària encara que no ens agradi. Personalment, és el que menys m’agrada i, sobretot, en tasques com els contes en els quals la valoració és molt subjectiva. Cada conte destaca per una qualitat diferent i per això, tot i que sí que és cert que n’hi ha de millor i de pitjors, és molt difícil posar un número a aquella tasca.

Finalment, aquí us deixo un exemple del conte:

El tresor que va ajudar els nens from Laia Arimany